Avel·lí Artís i Balaguer
Avel·lí Artís i Balaguer

 

Avel·lí Artís i Balaguer (Vilafranca del Penedès, 1881 – Ciutat de Mèxic, 1954), pare de Tísner i dramaturg de gran èxit durant les primeres dècades del segle XX, fou un dels màxims exponents del gènere de l’alta comèdia ciutadana (juntament amb autors com Carles Soldevila, Pompeu Crehuet o Pous i Pagès), i una peça clau en la recuperació del teatre en català al tombant del segle XIX al XX.

La seva gran aportació a l’escena catalana rau, entre altres coses, en el fet d’haver sabut forjar un model de llengua literària que s’emmotlla en la nova normativa fabriana i, alhora, flueix amb gran naturalitat dalt l’escenari. És autor d’obres com Comèdia de guerra i d’amor (1921), Les noies enamorades (1924) o Seny i amor, amo i senyor (1925), molt ben acollides tant per la crítica com pel públic.

La guerra i l’exili a Mèxic van sumir en l’oblit aquest precedent cabdal del nostre teatre contemporani, que avui volem recuperar i tornar a situar al lloc que li correspon.

Ningú no movia les figures, en el nostre teatre, amb tanta desimboltura, amb tanta aparent naturalitat i, si calia, amb una barra que el feia un consumat home de teatre

Domènec Guansé a Retrats literaris (1947)