El 24 de març del 2015 la catalanofòbia es va esmunyir enmig del relat mediàtic de la tragèdia de l’Airbus 320 estavellat contra els Alps francesos per un pilot suïcida. Els missatges catalanòfobs escampats a Twitter no eren fruit de cap casualitat, ja que quaranta de les cent cinquanta víctimes de l’avió que aquell matí feia el trajecte Barcelona-Düsseldorf eren catalanes.

  

L’endemà mateix, amb l’escàndol de les piulades a la premsa catalana, profusament denunciat també a les xarxes, sota una gran pressió política, el Ministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz va comparèixer públicament per a anunciar que s’estaven investigant mig centenar de missatges ofensius envers les víctimes i més de vint perfils de Twitter que hi anaven associats. Es tractava del mateix ministre, per cert, que només uns dies després vincularia, fent una atrevida acrobàcia dialèctica, el gihadisme amb el sobiranisme català, un binomi diabòlic que, juntament, ‒i paradoxal‒, amb el del sionisme-catalanisme, ha fet fortuna durant els darrers anys en els àmbits de l’espanyolisme més catalanòfob.

Vols llegir-lo sencer? Compra aquest e-single!