El català, llengua vertebradora

La identitat nacional catalana, basada en la llengua, ha estat sempre molt oberta i inclusiva“. Aquesta és una de les frases clau de l’argumentació que va fer Miquel Gil el passat 24 de maig a la de presentació del seu e-single “L’elefant lingüístic. Siguem un sol poble“, en un acte celebrat a VilaWeb i en el qual també va intervenir el lingüista David Valls i Botet, autor del documental Són bojos, aquests catalans?!

Per a Miquel Gil, politòleg especialitzat en l’àmbit del nacionalisme i la immigració, el fet que el catalanisme tradicional s’hagi basat únicament en la llengua a l’hora d’integrar els nouvinguts (i en cap cas en la puresa de la sang, o de la raça, conceptes que, segons l’autor, són més aviat propis de l’espanyolisme), és la prova fefaent que la societat catalana ha estat sempre una societat inclusiva, integradora i oberta als orígens més diversos.

A la presentació de VilaWeb, però, Gil va alertar que d’uns anys ençà s’està intentant, des de partits i grups polítics independentistes, fer un canvi de rumb en aquesta tendència i dimitir de l’objectiu que el català sigui la llengua vertebradora de Catalunya. Aquest canvi de tendència tindria les arrels en l’eslògan pujolista “És català qui viu i treballa a Catalunya”. “Si donem a entendre que el català no és necessari per integrar-se, quin motiu hi ha per aprendre’l?”, es pregunta Gil. Si a la Catalunya independent el castellà fos cooficial, el català seguiria sent imprescindible i, per tant, tindria els dies comptats, perquè el peix gros sempre es menja el petit.

El sociolingüista Josep Ferrer, entre el públic, va expressar que cal retornar al discurs “enraonat” subjacent a aquest llibre, que proposa l’oficialitat única del català com a instrument per revertir el procés de substitució que pateix el català i poder fer-ne la llengua vertebradora del nou Estat.

“Per aconseguir-ho”, diu Miquel Gil, “caldria crear institucions socialitzadores i educatives que promoguessin el català com a llengua inicial entre les noves generacions de catalans. No s’obligaria cap castellanoparlant adult a renunciar a la seva llengua, de manera que el català aniria esdevenint progressivament la llengua del país sense perjudicar els drets individuals de ningú”.

Esperem que aquest e-single (el número 4 de la Col·lecció Nou País) contribueixi al debat, altament necessari, sobre l’estatus que ha de tenir el català a la República Catalana. Només així els ciutadans podrem, un cop arribat el moment, prendre una decisió responsable, amb ple coneixement de causa i sense falsedats que enterboleixin la percepció de la realitat sociolingüística del país.

Entrevista a Miquel Gil

Voleu llegir l’e-single L’elefant lingüístic. Siguem un sol poble? Compreu-lo aquí!

 

 

Deixa un comentari