Els arxius, estructura d’estat

“Cal fer-ne una estructura d’estat de la República Catalana“: aquesta va ser una de les frases més repetides dijous passat a l’Espai VilaWeb, a la presentació d’un nou e-single de BonPort: Els arxius, clau de volta de la transparència, de Joan Pérez i Ventayol i Vicenç Ruiz Gómez.

Liz Castro, escriptora, editora i membre del secretariat de l’ANC, va començar la seva intervenció dient que l’article 1 de la Constitució dels Estats Units fa referència, justament, a la importància dels arxius a l’hora de gestionar i compartir els recursos del país: “L’accés a la informació ha de ser un dels fonaments del nou país que estem construint; és essencial per fer un estat democràtic, amb un govern transparent”, va dir.

Joan Pérez i Ventayol, doctor en història i arxiver, va explicar que un sistema d’arxius és un conjunt d’organismes i xarxes de centres, acompanyats d’una legislació, que a Catalunya està regulat per la Llei d’Arxius de 2001 i té unes quantes problemàtiques; entre elles, Pérez Ventayol va destacar el fet que el SAC (Sistema d’Arxius de Catalunya) depengui del Departament de Cultura: “A les democràcies més avançades els arxius s’ubiquen al nucli central de l’administració, perquè la seva importància és transversal”. També va manifestar la seva sorpresa davant del fet que el Llibre blanc de la Transició Nacional de Catalunya no faci cap referència al paper cabdal que han de jugar els arxius com a agent democratitzador i element bàsic per a la transparència.

Vicenç Ruiz Gómez, Vicepresident de l’Associació d’Arxivers-Gestors de Documents de Catalunya, va fer èmfasi en la capacitat que tenen els arxius d’alfabetització en informació pública, i en la necessitat que la ciutadania en prengui consciència i s’impliqui en la gestió de la informació pública: és clau per al control de la tasca dels polítics i per lluitar contrar la corrupció. “No podem fer un nou país que sigui com el vell país”, va dir. Per avançar cap a un país que sigui com els més avançats en mentalitat arxivística i, per tant, en aprofundiment democràtic, “cal deixar de pensar dins el marc mental de l’administració espanyola”.

Però com ho hem de fer, per aconseguir que els arxius tinguin la robustesa i ocupin la centralitat que tenen als països més avançats en transparència com Finlàndia, Dinamarca o Nova Zelanda? Aquest va ser un dels temes centrals del debat amb els assistents, entre els quals hi havia Joan Soler Jiménez, President de l’Associació d’Arxivers de Catalunya i autor del pròleg del llibre, i Enric Cobo, Coordinador general d’arxius de la Generalitat de Catalunya. “Cal que les 3 potes conflueixin”, va concloure Liz Castro: “els arxivers, que tenen tota l’expertesa; les institucions i, evidentment, la ciutadania”.

Tots els detalls sobre com articular un model arxivístic robust a la República Catalana els trobareu a Els arxius, clau de volta de la transparència!

Agraïm moltíssim a Santiago Lopera les magnífiques fotografies que va fer de l’acte.

Vols comprar aquest e-single?

Deixa un comentari