“La identitat catalana s’ha particularitzat tradicionalment per la seva obertura, pel fet de permetre que persones d’origen forà passessin a formar part de la comunitat nacional. Aquesta adopció nacional, especialment observable entre els fills de les diferents onades d’immigrants que ha rebut Catalunya, però també de manera gens menyspreable entre els mateixos immigrants, s’ha efectuat, i es segueix efectuant, a través de l’ús de la llengua catalana. Així, en l’imaginari català, algú que parla català, sobretot si no té un accent forà molt marcat, és simplement català.

Vols llegir-lo sencer? Compra aquest e-single!