Catalanofòbia: mal invisible i endèmic

“Abans de començar a escriure aquest e-single, vaig contactar amb la Fiscalia, amb la Guàrdia Civil, amb les principals associacions espanyoles que lluiten contra la xenofòbia… cap d’elles no em va saber dir res sobre la lluita contra la catalanofòbia”. Davant d’una sala plena de gom a gom, a l’Espai VilaWeb, Francesc Viadel ens va parlar dijous de Catalanofòbia. El mal invisible d’Espanya, una crònica que posa de manifest fins a quin punt les institucions de l’Estat espanyol neguen (i, en alguns casos, fins i tot fomenten) els delictes d’odi contra els catalans.

Sergi Blázquez, president de l’associació de juristes Drets, va destacar el fet que l’e-single arrenqui amb les piulades catalanòfobes que van circular per la xarxa arran de l’accident de Germanwings (i ressegueixi el periple que suposa denunciar i fer visibles aquests delictes d’odi) per anar més enllà i assenyalar el gran iceberg que s’amaga sota el que sembla una anècdota: l’origen secular de la catalanofòbia, que es remunta al moment de configuració de la nació espanyola al voltant del supremacisme lingüístic i cultural de Castella. Blázquez va citar alguns intel·lectuals espanyols catalanòfobs, com Quevedo, que qualificava els catalans de lladres, i Pío Baroja, que en un article del 1907 parla de l'”origen semítico siniestro” dels catalans. Aquest odi contra els catalans arriba fins avui, i l’actitud de les institucions de l’Estat espanyol és fer com si no existís: de la dotzena de denúncies que ha interposat l’associació Drets en el seu primer any de vida, la gran majoria han estat arxivades.

Viadel va parlar de l’atac sistemàtic al català com un dels elements constitutius de la catalanofòbia, i va explicar anècdotes com la de Miquel Gironès, d’Obrint Pas, a qui fa un parell d’anys dos agents de la policia espanyola van agredir i vexar per haver parlat en català. “Proposo”, va dir Francesc Viadel per concloure la seva intervenció, “que mentre no tinguem un Estat, Drets defensi la inclusió del terme catalanofòbia al codi penal”. Blázquez va replicar que aconseguir-ho és pràcticament impossible, perquè una reforma del codi penal requereix una gran majoria al parlament espanyol. I per a una gran majoria de la societat espanyola, la catalanofòbia és quelcom inexistent.

Durant el debat, es va parlar de la diferència entre anticatalanisme i catalanofòbia, de com l’odi als catalans sovint va lligat a l’antisemitisme, i de la necessitat de tenir un Estat per poder combatre de manera efectiva aquests delictes d’odi.

Si us heu quedat amb ganes de saber-ne més, podeu comprar Catalanofòbia. El mal invisible d’Espanya a la nostra botiga, a Google Play i a l’iBooks Store (ben aviat també a Amazon).

 

 

 

Deixa un comentari