És possible una democràcia a l’helvètica?

Aquesta és una de les qüestions que vam tractar dimarts passat a VilaWeb a la presentació de l’e-single La democràcia a l’helvètica. És el primer d’una sèrie de debats que farem mensualment, a mesura que anem publicant e-singles sobre qüestions relacionades amb la construcció del nou Estat.

Toni Aira va subratllar, durant la seva introducció, la idoneïtat del gènere de l’e-single, i va celebrar la publicació de La democràcia a l’helvètica: “Si aspirem a fer un nou país, ens calen reflexions raonades com aquesta, d’experts i intel·lectuals; a vegades això es troba a faltar. La democràcia a l’helvètica, a més, tracta un tema molt rellevant: el de la participació”.

Pilar Carracelas, l’autora, va explicar que ha concebut aquest e-single com “un gran resum”: un tast sobre el sistema suís de democràcia semidirecta i els beneficis que té, que a parer seu són molts més que els que ofereix la democràcia representativa. Segons Carracelas, amb la independència (si finalment una majoria de catalans hi votem a favor) se’ns obre “l’oportunitat d’or de partir de la taula rasa per conformar un sistema polític diferent, on els ciutadans puguin decidir sobre diferents temes que els afecten sense haver de passar pels seus representants polítics”.

Dins d’Espanya això no és possible, diu Carracelas, per tal com està ordit el sistema espanyol. Existeix una àmplia jurisprudència del Tribunal Constitucional en el sentit que correspon als partits polítics cedir l’exercici de la democràcia. I els partits polítics tendeixen a la pròpia supervivència; es resisteixen a cedir poder en favor del ciutadà. A més, una reforma de la constitució per canviar el sistema, com sabem, requereix “majories qualificadíssimes” i és pràcticament inviable.

Durant el debat, es va plantejar fins a quin punt és possible implantar, en una Catalunya independent, un sistema a l’helvètica. Per a Carracelas, Catalunya és un terreny idoni per a aplicar-hi un sistema d’aquest tipus; per la seva tradició de consens (que té a veure amb un arc parlamentari molt més divers, per exemple, que l’espanyol), i per la mobilització política en augment els darrers anys. “Tot i que,” va afegir, “cal ser prudents pel que fa a la mobilització política, que és difícil que es mantingui a nivells elevats de manera indefinida en el temps”.

Us convidem a veure el vídeo de la presentació, i recordeu que podeu comprar La democràcia a l’helvètica a la nostra botiga o a l’iBooks Store. Properament, també el tindreu a Amazon i a Google Play.

Deixa un comentari