“Podem ser la Dinamarca del Mediterrani”

Diana CorominesL’Espai VilaWeb es va omplir de gom a gom dimarts passat, amb motiu de la presentació de Viatge al cor de la bona governança, de Diana Coromines. L’autora d’aquest nou e-single, el segon de la Col·lecció Nou País, s’ha centrat en l’estudi de Dinamarca i, en concret, dels elements clau que fan que la societat danesa sigui (segons tots els índexs internacionals) la menys corrupta del món.

“Aquest viatge al cor de la bona governança és un viatge real, que vaig fer a Copenhaguen per Setmana Santa”, va explicar Coromines, que es va entrevistar amb diversos professors i experts en control de la corrupció, amb un alt càrrec del Síndic de Greuges Danès i la vicepresidenta de Transparency International Danmark, entre d’altres.

Durant el debat, es va posar sobre la taula la necessitat de comptar amb institucions estatals fortes, radicalment democràtiques i transparents, per poder lluitar contra la corrupció: un sistema judicial eficaç; una Administració tributària basada en la col·laboració i no en la por i la desconfiança; un sistema electoral que faciliti el retiment de comptes. Instruments, tots ells, dels quals només podrem disposar si assolim la independència.

Segons Coromines (que va citar investigadors de renom com Mungiu-Pippidi i Michael Johnston), a Catalunya tenim tots els factors que es consideren indispensables perquè les polítiques anticorrupció fructiquin: com Dinamarca, som un país petit, amb una relativa homogeneïtat social, un teixit associatiu ric i dinàmic i un consens entorn de certs valors bàsics. La força de la societat civil, cada vegada més exigent, combinada amb la voluntat política d’aplicar mesures de transparència i bon govern (amb la nova Llei de la transparència com a pal de paller de la bona governança), ens obre perspectives d’èxit.

“Ara bé” diu l’autora, “hem de ser conscients del camí que hem de recórrer si volem assolir el nivell de transparència que té una administració pública com la danesa”. Per il·lustrar-ho, va explicar un exercici comparatiu dut a terme en el marc de la seva recerca: va fer la mateixa petició de dret d’accés a la informació pública al Síndic de Greuges Danès i al Síndic de Greuges Català, amb resultats molt diferents. El periodista Pere Cardús, que introduïa l’acte, va descriure aquesta comparació com el clímax del llibre, que –diu– haurien de llegir tots els membres del Govern.

 

 

Deixa un comentari