Catalanofòbia. El mal invisible d'Espanya
Catalanofòbia. El mal invisible d’Espanya

Que el ministre de cultura espanyol, José Ignacio Wert, compari les escoles catalanes amb els camps de concentració nazis o que un regidor del PP publiqui a Twitter una foto d'Artur Mas vestit d'oficial de les SS no és, malauradament, motiu d'escàndol ni de denúncia al si de la societat espanyola. D'exemples de catalanofòbia en trobem ja en temps molt reculats; és indestriable dels fonaments de l'articulació de l'Espanya moderna, d'ençà del segle XVII, a l'entorn del supremacisme cultural i lingüístic dels castellans.

La crònica de Viadel mostra com totes les denúncies impulsades des de l'associació de juristes Drets topen amb el mur de l'Estat espanyol i queden en no-res. Un cop més, es demostra que la independència és fonamental per dotar els catalans d'eines jurídiques efectives que posin fi a la discriminació estructural de què són objecte dins d'Espanya.

Clica aquí per fer-ne un tast!

not rated 4,49  IVA inclòs Afegir a la cistella
El dietari de Samuel Pepys
El dietari de Samuel Pepys

El dietari de Samuel Pepys és una obra excepcional, que ens permet conèixer com era la vida a Londres al segle XVII. S’ho imaginava, aquest purità anglès que estimava tots els plaers i vicis, que el seu dietari secret un dia veuria la llum? L’única intenció de Pepys era poder escriure lliurement, sense córrer el risc que li descobrissin els tripijocs que feia per escalar en política o com es divertia amb ladies i minyones, i per això es va inventar un codi de taquigrafia, que va trigar més d’un segle a ser desxifrat. La capital d’Anglaterra, en època de la restauració monàrquica, és una ciutat on el gust per la llibertat es respira a cada cantonada i la meritocràcia comença a funcionar. Pepys n’és l’exemple paradigmàtic: neix el 1633 en una família modesta i va escalant socialment fins que arriba a ser primer secretari de l’administració de la Marina. Ara que els estats es tornen autoritaris i xenòfobs i tota la força, talent i futur es concentra a les ciutats, llegir aquest dietari ens recorda que la democràcia ha costat sang i esforç, i que les nacions que es guanyen el respecte i la supervivència són les que ho arrisquen tot per un bé superior.

not rated 4,49  IVA inclòs Afegir a la cistella
Arxius, clau de volta de la transparència
Els arxius, clau de volta de la transparència

Us imagineu un país on el ciutadà pot accedir, sempre que ho vol i amb plenes garanties, a tota la informació pública rellevant per controlar la tasca dels polítics? Un país així (com Noruega, Dinamarca, Canadà o Nova Zelanda) té, com a pilar fonamental de la transparència, no pas grans portals informatius sinó un sistema de gestió d’arxius robust, estandarditzat i homogeni, que garanteix l’autenticitat i la fiabilitat dels documents i esdevé el millor tallafocs contra la corrupció. En països així, els arxius no són vistos com a dipositaris de documents antics; no sempre depenen del ministeri de cultura i, en tot cas, se’ls assigna un espai transversal a l’administració, perquè són la clau de la bona governança. Ara que tenim l’oportunitat de construir un nou país, que volem net i transparent, cal posar fil a l’agulla i donar als arxius la centralitat, la dotació i l’autoritat que tenen en les democràcies més avançades. Aconseguir-ho només depèn de la nostra voluntat, una voluntat en què cal que ens comprometem tots: institucions, professionals i ciutadania.

Clica aquí per fer-ne un tast!

not rated 0,00  IVA inclòs Afegir a la cistella
L'elefant lingüístic. Siguem un sol poble
L’elefant lingüístic. Siguem un sol poble

Què passaria si féssim el castellà oficial en la Catalunya independent? Seria possible mantenir el català en equilibri amb la llengua de Castella? Seríem un país més cohesionat, més igualitari, amb una identitat compartida, més just, tal com alguns proclamen?

Per a Miquel Gil, la resposta a totes aquestes preguntes és un «no» rotund. Basant-se en sòlids referents de la biologia evolutiva, l'antropologia i el pensament polític, Gil argumenta que la continuïtat del castellà a Catalunya reforçaria el dualisme identitari de la ciutadania i tindria conseqüències molt negatives tant per a l'estabilitat de les institucions del nou estat com per als mateixos ciutadans. Per evitar-ho, Gil proposa l’oficialitat única del català com a clau de volta d’un model d’assimilació eminentment socialitzador i educatiu, que respectaria els drets individuals de tothom però alhora permetria revertir el procés de substitució lingüística que pateix la nostra llengua. El català exerciria, de nou, la funció inclusiva i integradora que tradicionalment li hem atribuït, i contribuiria a eliminar la divisió nacional de la nostra societat.

Clica aquí per fer-ne un tast!

not rated 4,49  IVA inclòs Afegir a la cistella
Viatge al cor de la bona governança

El clam social a favor de la independència cada vegada és més indestriable de l'aspiració de construir un país ben governat, amb unes institucions de qualitat i lliures de corrupció. Però com ho hem de fer per aprofitar aquesta gran oportunitat que ‒si una majoria de catalans ho vol‒ se'ns obrirà amb el procés cap a la independència? Com arriba, una societat, a tenir unes eines de control de la corrupció efectives? Podem trasplantar a Catalunya alguns dels instruments que s'empren a Dinamarca, el país ben governat per excel·lència? Està preparada, la societat catalana, per aplicar aquestes eines amb èxit?

Clica aquí per fer-ne un tast!

not rated 4,49  IVA inclòs Afegir a la cistella