El dietari de Samuel Pepys
El dietari de Samuel Pepys

El dietari de Samuel Pepys és una obra excepcional, que ens permet conèixer com era la vida a Londres al segle XVII. S’ho imaginava, aquest purità anglès que estimava tots els plaers i vicis, que el seu dietari secret un dia veuria la llum? L’única intenció de Pepys era poder escriure lliurement, sense córrer el risc que li descobrissin els tripijocs que feia per escalar en política o com es divertia amb ladies i minyones, i per això es va inventar un codi de taquigrafia, que va trigar més d’un segle a ser desxifrat. La capital d’Anglaterra, en època de la restauració monàrquica, és una ciutat on el gust per la llibertat es respira a cada cantonada i la meritocràcia comença a funcionar. Pepys n’és l’exemple paradigmàtic: neix el 1633 en una família modesta i va escalant socialment fins que arriba a ser primer secretari de l’administració de la Marina. Ara que els estats es tornen autoritaris i xenòfobs i tota la força, talent i futur es concentra a les ciutats, llegir aquest dietari ens recorda que la democràcia ha costat sang i esforç, i que les nacions que es guanyen el respecte i la supervivència són les que ho arrisquen tot per un bé superior.

not rated 4,49  IVA inclòs Afegir a la cistella
Arxius, clau de volta de la transparència
Els arxius, clau de volta de la transparència

Us imagineu un país on el ciutadà pot accedir, sempre que ho vol i amb plenes garanties, a tota la informació pública rellevant per controlar la tasca dels polítics? Un país així (com Noruega, Dinamarca, Canadà o Nova Zelanda) té, com a pilar fonamental de la transparència, no pas grans portals informatius sinó un sistema de gestió d’arxius robust, estandarditzat i homogeni, que garanteix l’autenticitat i la fiabilitat dels documents i esdevé el millor tallafocs contra la corrupció. En països així, els arxius no són vistos com a dipositaris de documents antics; no sempre depenen del ministeri de cultura i, en tot cas, se’ls assigna un espai transversal a l’administració, perquè són la clau de la bona governança. Ara que tenim l’oportunitat de construir un nou país, que volem net i transparent, cal posar fil a l’agulla i donar als arxius la centralitat, la dotació i l’autoritat que tenen en les democràcies més avançades. Aconseguir-ho només depèn de la nostra voluntat, una voluntat en què cal que ens comprometem tots: institucions, professionals i ciutadania.

Clica aquí per fer-ne un tast!

not rated 0,00  IVA inclòs Afegir a la cistella
L'elefant lingüístic. Siguem un sol poble
L’elefant lingüístic. Siguem un sol poble

Què passaria si féssim el castellà oficial en la Catalunya independent? Seria possible mantenir el català en equilibri amb la llengua de Castella? Seríem un país més cohesionat, més igualitari, amb una identitat compartida, més just, tal com alguns proclamen?

Per a Miquel Gil, la resposta a totes aquestes preguntes és un «no» rotund. Basant-se en sòlids referents de la biologia evolutiva, l'antropologia i el pensament polític, Gil argumenta que la continuïtat del castellà a Catalunya reforçaria el dualisme identitari de la ciutadania i tindria conseqüències molt negatives tant per a l'estabilitat de les institucions del nou estat com per als mateixos ciutadans. Per evitar-ho, Gil proposa l’oficialitat única del català com a clau de volta d’un model d’assimilació eminentment socialitzador i educatiu, que respectaria els drets individuals de tothom però alhora permetria revertir el procés de substitució lingüística que pateix la nostra llengua. El català exerciria, de nou, la funció inclusiva i integradora que tradicionalment li hem atribuït, i contribuiria a eliminar la divisió nacional de la nostra societat.

Clica aquí per fer-ne un tast!

not rated 4,49  IVA inclòs Afegir a la cistella
Diàleg. Avel·lí Artís i Balaguer
Diàleg. Una comèdia d’Avel·lí Artís i Balaguer

Diàleg, comèdia en un sol acte d’Avel·lí Artís i Balaguer (pare de Tísner), ens arriba amb una vigència sorprenent un segle després que fos escrita. Els dos protagonistes, Ell i Ella, sostenen una batalla diàlectica enginyosa, plena de jocs de sentit i tombs inesperats. Un estira-i-arronsa brillant amb la figura central d’una dona moderna i avançada al seu temps, i on conflueixen poder, conflicte social i seducció.

«Gaudeixin de Diàleg per la riquesa de la seva llengua, l’ocurrència de la situació i per la formidable rapidesa amb què es consum, com si cada paraula fos la dosi justa de pólvora d’una metxa que ens porta, vertiginosament, fins al prodigiós final» (Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes)

                                        Clica aquí per fer-ne un tast!

not rated 4,49  IVA inclòs Afegir a la cistella

Darreres notícies

El teu altre llibre de Sant Jordi

| |

A partir d’avui, dia 23 d’abril de 2017, posem en obert l’e-single Els arxius, clau de volta de la transparència (descarregueu-lo de franc a la nostra botiga) i publiquem aquest article d’un dels seus autors, Vicenç... READ MORE

Una nova narrativa contra la corrupció

| |

Amb motiu del Dia Internacional contra la Corrupció, publiquem aquest article de Joan Pérez i Ventayol (Doctor en Història Contemporània i co-autor d’Els arxius, clau de volta de la transparència)   Fa just unes setmanes... READ MORE

Els arxius, estructura d’estat

| |

“Cal fer-ne una estructura d’estat de la República Catalana“: aquesta va ser una de les frases més repetides dijous passat a l’Espai VilaWeb, a la presentació d’un nou e-single de BonPort: Els arxius, clau de volta de la transparència,... READ MORE